Canvis d’etapa, dificultats de relació, pèrdues, repetició de patrons, presa de decisions, malalties i un llarg etcètera. A moments de la nostra trajectòria vital podem sentir tristesa profunda, ansietat, inquietud, pèrdua de sentit vital o desorientació.
La primera resposta quan sentim malestar emocional és activar els nostres recursos per sortir-nos-en per nosaltres mateixos/es.
Quan amb els nostres recursos no és suficient i el malestar emocional és molt intens, s’enquista o ens impedeix continuar el nostre dia a dia amb normalitat, és en aquest moment que la teràpia ens pot acompanyar a desfer el nus.
Els malestars que acostumo a atendre a consulta tenen a veure amb un o varis dels orígens següents:
Sigui amb la parella, amistats o família d’origen. Amb les persones significatives per nosaltres i/o en la nostra manera de relacionar-nos.
En les diferents etapes de la criança, separacions o divorcis, menopausa, niu buit, jubilació. La vellesa.
Quan el malestar passa al cos, a la necessitat de control més absoluta. És símptoma de malestars més profunds que caldrà abordar.
Dinàmiques o rols disfuncionals, herències visibles o invisibles, triangulacions, conflictes de lleialtat, sensació d’atrapament, cura de persones grans, dols.
A l’alcohol, cànnabis, cocaïna, pastilles. Un addicció és un símptoma de dependència relacionat amb malestars subjacents que caldrà treballar.
O, sense arribar a diagnosticar trastorn, maneres de funcionar de la persona que no li permeten viure de manera satisfactòria per ella: personalitat dependent, límit, narcisista, paranoide.
Abusos sexuals viscuts a la infància/adolescència que solen ser origen de complexos malestars en l’adolescència o vida adulta, en forma d’estrès posttraumàtic.
Quan hem viscut una experiència dura en el passat que ha desbordat els nostres recursos personals (el nostre sistema nerviós), aquest malestar es queda en nosaltres i pot repetir-se en el present (sovint en forma d’estrès o ansietat). Parlem d’abusos sexuals i/o de qualsevol altra situació percebuda com a desbordant (relació amb figures d’afecte principals, bullying…)
Símptomes d’ansietat
Pot afectar els tres nivells de la persona: fisiològic (marejos, falta d’aire, nus a la gola, mals de cap, malestars gàstrics, pressió al pit…), de pensament (negativisme, pensaments anticipats catastrofistes, el “no podré…”), emocionals (estat d’alerta, pors i preocupacions constants focalitzades en algunes conductes o generalitzades en tot l’espectre de la nostra quotidianitat) i de conducta (enfadar-se per no res, irritabilitat, evitació de situacions, fòbies…).
Símptomes depressius
Tristesa persistent, manca d’energia, manca de motivació i/o il·lusió, aïllament social o tancament a casa, desesperança cap al futur, estat d’ànim baix, sentiment d’inutilitat, pessimisme, pèrdua de sentit vital. A vegades la tristesa també es presenta en forma d’enuig o mal humor constant.
Així doncs, l’ansietat i/o els símptomes depressius són l’expressió natural i humana davant el malestar percebut. Caldrà desfer el nus, esponjar-lo, veure’l de prop, posar-li paraules, i veure què s’endinsa en el nostre jo que ens fa estar malament.